Palmanyola com tants enclavaments de la nostra geografia també té els seus orígens medievals, les primeres notícies que tenim de la seva història daten de la conquesta de Mallorca pel Rei Jaume I, el qual va dividir l'illa en vuit parts, repartint cadascuna d'aquestes (Llibre del repartiment) entre quatre porcioners, o àrbitres del repartiment, entre els quals es trobava Nuño Sanz, que va rebre els azjâ de Valldemossa, Manacor i Bunyola, motiu aquest pel qual el escut de Palmanyola està basat en el de la casa de Nuño Sanz.
Ja en una època més recent, durant la dècada de 1930 les possessions de Sa Font Seca i Son Amar, eren propietat del comerciant de fruites Cristóbal Colom Lladó, natural de Sóller. En morir Sa Font Seca passà a la seva filla Maria Colom Magraner i Son Amar a Antonia, la seva altra filla. Anys més tard Sa Font Seca va ser heretada pels fills de Maria, Josep i Bartomeu Coll Colom. Durant la 2a mitat de la dècada de 1960 els dos germans van començar a parcel·lar la possessió i de les successives vendes van resultar les urbanitzacions de Palmanyola i la Font seca.
La font que dóna nom a la finca, “que nada tiene de seca, suministra agua a los residentes de Palmanyola. Se trata de una vena que se encuentra a escasa profundidad y que, cuando se producen lluvias copiosas, surge impetuosamente hacia la superficie” (M. Segura).
Palmanyola, es troba al peu de la Serra de Tramuntana, com ja hem dit, sobre una part dels terrenys de la possessió de la Font Seca, al punt quilomètric 10 de la carretera Palma - Sóller a la cruïlla de les carreteres Ma- 11 i Ma-1140. Pertany al municipi de Bunyola, cota 100 m per sobre del nivell del mar. Clima mediterrani amb temperatures moderades, encara que per la proximitat de la Serra de Tramuntana experimenta temperatures hivernals inferiors a la mitjana. Protegit de manera natural dels vents predominants en època hivernal, es situa entre camps d'ametllers i garrofers i en el seu paisatge predomina la vista de la Serra.
Sa Font Seca, que aquest era el seu nom al principi, va néixer a finals de la dècada dels 60, en concret el 1968, el seu promotor Pedro Nadal Salas, prometia un lloc tranquil, enmig de la natura, molt a prop de Palma i per prometre fins a un camp de golf, promesa que al final no es va consolidar, tot i que va ser inaugurat per Manel Fraga, Ministre d´informació i turisme. Aquest mateix any, es va signar un conveni amb l'Associació de la Premsa, per això "Els xalets dels periodistes" formen part dels inicis de la urbanització. Alhora, enmig d'una gran campanya publicitària es va iniciar la venda de solars i mitjançant un concurs en premsa es va triar el nom de la nova urbanització: PALMANYOLA, híbrid entre Palma i Bunyola, per la seva situació entre les dues poblacions. Com a dada curiosa dir que la primera casa de Palmanyola es va edificar en l'Av Dàlies.
Al principi, molts dels pioners, tan sols venien els caps de setmana a fer la paella sota el garrover i a sembrar alguns llimoners i tarongers. Així, a poc a poc, Palmanyola va anar creixent i canviant la seva fisonomia.
Corrien els anys 80, era l'època de 'naranjito', dels èxits radiofònics de Mecano, Alaska i els Pegamoides o Georgie Dann. En aquell temps Palmanyola aglutinava a poc més de 200 veïns. L'hotel, mantenia obertes part de les seves instal·lacions. I Ronnie, un entranyable home de color que es guanyaria la simpatia de tots, regentava el bar i les pistes de tennis. Al setembre d'aquest mateix any, set persones, reunides a Can Miquel Riera, van redactar un escrit demanant al batle de Bunyola un Ple extraordinari perquè s'aprovés la creació d'aquesta Entitat Local Menor. La recepció definitiva de la proposta no es va aprovar però sí es va acordar que l'Ajuntament donaria suport a la iniciativa
Al mateix temps que creixia la seva població, creixien els seus problemes, faltaven tots els serveis bàsics, carrers sense asfaltar, faltava enllumenat públic, a l'estiu talls d'aigua, solucionats algun temps després amb la connexió a s'Estremera, connexió pagada pels veïns a raó d'unes 5000 pessetes cadascun. Molts diners, encara que una nimietat si pensem que instal·lar un telèfon rondava les 300.000 pessetes.
Davant aquesta situació, i amb Palmanyola encara sense rebre res per part de Bunyola, neix l'Associació de propietaris per intentar unir forces i amb molta feina per davant.
Davant d'aquesta tessitura, en l'estiu de 1983, quan es va nomenar democràticament una nova junta directiva de l'associació de propietaris Jaume Capllonch, Juan José Quetgles, Miquel Oliver i Joan Rosselló, entre d'altres, avui coneguts com els pares de l'ELM, van prendre les regnes de la iniciativa i van recollir fins a 200 firmes que van ser lliurades a l'Ajuntament de Bunyola el 8 d'abril de 1984. Aquest va remetre la documentació al Consell de Mallorca i aquest, al seu torn, al Consell d'Estat de Madrid. Finalment, el Consell va declarar Palmanyola Entitat Local Menor el dia 3 de juny de 1985. L'única existent a les Balears i gràcies a la qual Palmanyola disposa de certa autonomia per gestionar serveis i ajudes supramunicipals.
Com anècdota, el mes d´abril de 1982, els mariners americans varen ajudar a les obres de la parròquia, pintant-la i fent els murets que la voltejaven.
Com ja hem vist, l'ELM va néixer el 1985, després d'una àrdua tasca veïnal. José Ramis Cabot va emetre una circular demanant a tots els veïns la seva col·laboració donada la precària situació en què es trobava Palmanyola i la poca ajuda econòmica disponible.
Palmanyola era en aquell temps com una gran família. Entre aquest any i 1987, any en què per sentència del Tribunal Suprem (1987.03.13) Bunyola es veu obligada a rebre Palmanyola i elevar a pública la recepció, es va constituir una junta rectora, a l'espera de les primeres eleccions que es celebrarien en el nucli.
Arribat el moment, Pilar Varela, propietària de la papereria, un dels primers comerços en establir-se, es va convertir en la primera batlessa pedània. El va succeir Carlos Guardiola i durant el seu mandat es van realitzar nombrosos projectes: el camp de futbol, la xarxa de pluvials, el desviament del torrent, la posada en marxa del clavegueram i es va iniciar rehabilitació de l'hotel. Posteriorment va prendre el comandament Antonia Juan promotora del nou centre de salut, la reforma del carrer Dàlies, entre d'altres.
El 2003, Ramon Oliver entra a governar, durant el seu mandat es va finalitzar i va inaugurar el centre de salut, va finalitzar la reforma de l'hotel, es va construir un nou col·legi i es va impulsar la construcció d'una escoleta, es van reformar les pluvials i es va crear al costat del Govern un consorci, mitjançant el qual Palmanyola va disposar de fons per millorar serveis i instal·lacions. Va organitzar la primera edició de la Firabona el dia onze de març de 2013.
El 2015 va assumir la batlia Antonio Muñana, i durant el seu mandat es va recepcionar l'escoleta de 0 a 3 anys, modernitzat el parc de vehicles i l'equipament de l'ELM (tractor, agranadora mecànica, camió) es va col·locar gespa al camp de futbol de Palmanyola, es va millorar l'eficiència energètica de l'enllumenat públic existent, amb el canvi de lluminàries menys eficients (fanals i globus) per altres amb tecnologia LED, punt elèctric, es va fer la reforma del parc infantil i de la plaça Major de Palmanyola aquí es va inicià una etapa de reformes destinades a l´accessibilitat i la inclusió, plataforma puja escales per a persones amb dificultat a la mobilitat, inici accessibilitat als espais públics (aceres, parades d’autobús,…), obertura casal de joves.
El 2019, assumí la batlia Arnau Llinàs que va continuar amb les tasques de millores i accessibilitat iniciades per l´anterior batle:
- parc infantil inclusiu i accessible devora l´escola
- voravies de l’avinguda Dàlies
- magatzem i garatge per resguardar el tractor, l’agranadora i la maquinària de la brigada municipal
- rehabilitació del pont de fusta del torrent
- línia verda Palmanyola per fomentar la participació ciutadana i afavorir la comunicació d’ incidències per ajudar a mantenir el nostre entorn
- continuïtat de la Firabona, actualment també anomenada Fira del Cavall, que dia a dia ha anant agafant més força
- festes d’estiu, Nadal, Carnestoltes, Tots Sants,... oferint un ventall d’actes i activitats per a totes les edats.
Avui enrere han quedat els dies en què les festes es celebraven a les pistes de tennis i la piscina, que despullada de la seva funció, es convertia en improvisat camp de tir. L'únic comerç obert, el Paradeta, assortia de pa, dolços i comestibles de primera necessitat als residents. Els més veterans encara recorden al lleter amb la seva furgoneta recorrent tota la urbanització.
I, arribà el mes de març de 2020, i amb ell una pandèmia que va assolir a Palmanyola i al món sencer i, ens vàrem quedar sense festes, sense reunions, sense poder celebrar el xxxv aniversari de l´ELM, …però es va seguir fent feina:
- Posta en valor de les placetes de les dues entrades de Palmanyola, fent-les accessibles. A més, a una d’elles es va fer una rèplica semblant a l´escultura que inicialment estava ubicada a la font que hi havia a la Plaça Major de Palmanyola quan encara no s´havia creat l’Entitat Local Menor, en reconeixement a tots aquells que feren feina per a aconseguir-la
- Rampa d´accessibilitat per a la gent gran
- Instal·lació al casal de joves d’un nou aparell d’aire acondicionat , cortines noves, bany, un nou billar cedit per una veïnada.
- Dos punts de recàrrega per a vehicles elèctrics
- Reforma circulatòria (Palmanyola 30, vies amb única direcció,…)
- Al casal de cultura Jaume Mir s´ha acondicionat la sala polivalent, la biblioteca on a més a més s’ha ubicat un nou espai pels llibres cedits per la família d’en Gaspar Sabater, una sala d’ exposicions al segon pis i, s’ha col·locat cartelleria informativa.
- Substitució dels arbres de l’avinguda Dàlies.
- Millores al nou passeig: empedrat del torrent, zona d’ombra amb bancs reciclats, col·locació de lluminària, una pista pump track, una parc de calistenia, , parc saludable, àrea canina, pendent pista lliure d’atletisme amb dos carrils, …. I per 2023 hi ha un nou projecte.
- Ampliació voravies escola
El 2020 es va aconseguir més presencia policial, encara que no suficient (el 2006 s‘inaugurà una oficina per la policia a hores d´ara, sense estrenar).
Al gener de 2023, hem aconseguit la rotonda d´accés a Palmanyola i a Son Amar des de la carretera de Sóller i s’han reubicat totes les plantes al nou passeig.
El maig de 2023, torna a la batlia Arnau Llinàs.
A Palmanyola viuen ara més de 2.200 persones. Tenim diversos comerços: restaurants, perruqueries i centres d´estètica, farmàcia, forns, carnisseria, menjars preparats, supermercat, correus, banc,…
Avui dia Palmanyola es reivindica com un "poble" amb tots els serveis i amb tots els problemes igual que qualsevol altre.
Un veïnat del nostre entorn, un dia va dir: ¨ PALMANYOLA MES QUE UN POBLE, UN SENTIMENT¨, i així volem que sigui.